Tipus d'estudis de mobilitat i transport

L'objectiu principal d'un estudi de mobilitat és conèixer els hàbits i necessitats de desplaçament de la població en un determinat territori. Això permet adequar l'oferta de transport públic a la demanda existent optimitzant d'aquesta manera els recursos disponibles.

Un estudi de mobilitat aporta informació sobre els fluxos de desplaçament en distintes franges horàries, la dinàmica territorial (volum de desplaçaments entre distintes zones i barris), els modes de transport utilitzats, el motiu principal del desplaçament, el volum de transbordaments realitzats (intermodalitat), la demanda de transport públic, etc., facilitant un diagnòstic precís de les necessitats de transport del territori.

Els estudis de mobilitat permeten a més a més valorar la incorporació de nous serveis de transport públic i avaluar campanyes de màrqueting o canvis en el servei de transport públic (freqüència de pas, noves aturades/ estacions, etc.).

Els resultats es presenten a través de mapes temàtics que faciliten la lectura i comprensió dels resultats.

L'objectiu d'un estudi d'origen-destinació és conèixer els hàbits de desplaçament dels viatgers d'una determinada línia, servei o modalitat de transport amb especial èmfasi en la parada i zona d'origen i destinació del desplaçament.

Un estudi d'origen-destinació permet, entre altres aspectes, quantificar el volum de desplaçaments entre les distintes parades o zones de la línia o servei, detectar la presència d'asimetries (diferències en el volum de desplaçaments segons el sentit de la marxa) i analitzar les seves raons, quantificar el volum de transbordaments amb altres línies i modes de transport, determinar el volum i perfil dels heavy users, etc.

Els estudis O-D permeten també valorar l'acceptació o l'impacte de determinats canvis en el servei, així com avaluar campanyes de màrqueting, etc.

Els resultats es presenten a través de mapes temàtics que faciliten la lectura i comprensió dels resultats.

Un estudi de frau persegueix quantificar el frau, el volum i percentatge de viatgers que accedeixen sense bitllet en les distintes parades o zones del trajecte i en les distintes franges horàries.

En el cas que els vehicles disposin d'un sistema automàtic de validació de bitllets, es fa un recompte manual del nombre de viatgers que accedeixen al vehicle en cadascuna de les parades i trajectes i es contrasta amb el volum de validacions en cada moment.

Els estudis de càrregues i aforaments ens permeten conèixer el volum d'usuaris d'una determinada línia, servei o modalitat de transport en distints moments temporals. D'aquesta manera és possible detectar i dimensionar els instants en què se supera el límit recomanat de viatgers i en conseqüència es ressent el confort.

La informació obtinguda facilitarà la presa de decisions per a l'adequació el servei a les necessitats de cada moment.

A vegades es pot aprofitar la realització d'un estudi de càrregues i aforaments per abordar altres objectius relatius a l'origen-destinació dels viatgers, principals trajectes per aturada o zona, freqüència del trajecte, motiu d'aquest, perfil sociodemogràfic, transbords amb altres línies i modes de transport, etc.

Les enquestes de satisfacció pretenen avaluar el grau de satisfacció de l'usuari amb els distints aspectes del servei (freqüència de pas, confort, seguretat, etc.), conèixer els principals dèficits percebuts, la permeabilitat a determinades propostes de millora, etc.

Els estudis de satisfacció permeten a més a més avaluar campanyes de màrqueting o canvis en el servei de transport públic (freqüència de pas, noves aturades/ estacions, etc.).

A vegades es pot aprofitar la realització d'aquest tipus d'estudis per abordar altres objectius relatius a l'origen-destinació dels viatgers, freqüència del trajecte, motiu d'aquest, perfil sociodemogràfic, etc.

Les enquestes de satisfacció dels clients admeten diversos graus de complexitat i elaboració que van des de senzills qüestionaris autoadministrats fins a eines més complexes que inclouen la comparació dels resultats amb la competència o la construcció de models teòrics.

En els últims anys alguns operadors (principalment de tramvies i trens) han incorporat a la seva flota de vehicles sistemes automàtics de recompte de persones per tal de disposar d'informació detallada sobre els fluxos de viatgers i poder d'aquesta manera quantificar el nivell de frau.

De vegades aquests sistemes perden precisió i es produeixen desviacions o errors importants en el recompte que cal conèixer i corregir.

A fi d'avaluar el grau de precisió del sistema es fa un recompte manual del nombre de viatgers que pugen/ baixen per cadascuna de les portes en cadascuna de les parades i trajectes i es comparen els resultats amb les dades registrades pel sistema automàtic en cada moment.

L'estudi aporta dades de fiabilitat tant globals com per zones o parades, franges horàries, portes, etc. i permet diagnosticar amb precisió el funcionament del sistema.